Archivo de la categoría: Sin categoría

L’Advocacia Espanyola crea el primer registre d’impagats judicials

 

El primer fitxer en línia de morosos permetrà reclamar o consultar deutes líquids, vençuts, exigibles i reconegudes en sentència ferma complint amb la normativa vigent i garantint la seguretat jurídica. La presidenta del Consell General de l’Advocacia Espanyola (CGAE), Victòria Ortega, va presentar aquest dilluns el Registre d’Impagats Judicials (Rij), un fitxer de morositat pioner al nostre país per recollir informació i reclamar deutes líquids, vençuts, exigibles i reconegudes mitjançant una resolució judicial ferma aportada per advocats i advocades prèvia autorització dels seus clients i en defensa dels seus drets de cobrament. Aquest registre suposa una novetat en la lluita contra la morositat i posiciona a Espanya a l’avantguarda de la innovació i adaptació de la societat a les noves tecnologies. Segons expliquen des del CGAE, amb aquesta nova aposta pels sectors fintech i legaltech, l’Advocacia posa a disposició dels 150.000 advocats espanyols una eina de treball d’ús gratuït per a la professió (només tindrà un petit cost per al client per l’alta de el deute si bé la consulta serà totalment gratuïta), que suposa una innovació revolucionària al nostre país que afavorirà el dret a la tutela judicial efectiva ja que es compleixin les sentències fermes. A més, dotarà de més transparència al sistema judicial i financer espanyol. Tot això complint amb la nova Llei General de Protecció de Dades, la Llei de Protecció del Dret a l’Honor i el Codi Deontològic de l’Advocacia, garantint la seguretat jurídica. Resolucions judicials com els impagaments de les pensions d’aliments, deutes entre particulars, incompliments en contractes de lloguer o de compravenda de mercaderies, i fins a la morositat d’institucions condemnades a pagar per sentència ferma, són objecte d’aquest nou registre amb validesa a tot Espanya . D’altra banda, i per primera vegada els advocats comptaran amb un registre per consultar dades sobre impagament d’honoraris de lletrats. En la presentació, Ortega va estar acompanyada del president de la consultora multinacional de negoci everis, Eduardo Serra; del conseller delegat de la companyia d’informació d’empreses Informa D & B, Joan Maria Sainz; del soci fundador i primer directiu de la start up granadina Icired, Enrique Rodríguez Zarza; i del tresorer del CGAE, Rafael Bonmatí. L’empresa que s’encarregarà de gestionar aquest registre d’impagats és Desenvolupament d’Aplicacions Jurídiques, constituïda per la societat Infraestructura Tecnològica de l’Advocacia Espanyola RedAbogacía i la mercantil Inversions Col·lectives en Xarxa, Icired, amb Informa D & B i everis com a socis d’aquest projecte.

Font: Expansion.com

La pensió compensatòria temporal fixada per acord, pot esdevenir vitalícia

L’Audiència Provincial de Jaén dicta una sentència (Núm 112/2019, Rec. 2039/2018, de 5 de febrer de al 2019) per la qual estableix la modificació de la pensió compensatòria atorgada a una dona a través d’un conveni regulador signat al moment de divorci, pel qual es fixava la pensió a raó de 300 euros mensuals durant 6 anys, per una pensió compensatòria de la mateixa quantitat però amb caràcter vitalici, a causa que, el desequilibri patrimonial entre les parts, existent en el moment de la crisi conjugal, no s’ha pal·liat després dels anys i per les circumstàncies de la dona, que la fan estar en una situació d’especial vulnerabilitat.

Segons els fets provats, el matrimoni havia durat més de 30 anys, tenint dos fills en comú. Durant aquests anys la dona es va dedicar a la seva família, sense tenir experiència laboral en el moment del divorci.

Les parts van arribar a un acord i van signar un conveni regulador, pel qual es reconeixia a favor de la dona una pensió compensatòria de 300 euros mensuals durant 6 anys.

Després de passar aquests 6 anys, la dona va sol·licitar una pensió indefinida al·legant que, en el moment de la signatura del conveni regulador, ella es trobava coaccionada i baix estat de desequilibri, en haver interposat denúncia per maltractaments, i que li impedia discernir el que feia.

A més, s’afegia la seva situació d’atur, amb 59 anys i sense experiència laboral i falta de formació. Circumstàncies que li van perjudicar en aquell moment i en l’actualitat, i de les que el seu exmarit, segons les seves al·legacions, es va aprofitar.

Per això, sol·licitada una pensió compensatòria, almenys, fins que pogués tenir dret a una pensió no contributiva de la Seguretat Social.

L’AP de Jaén, a la vista de totes aquestes circumstàncies assenyala que, perquè neixi el dret a la pensió compensatòria de l’article 97 del Codi Civil han de donar-:

«A) L’existència d’un desequilibri econòmic de compensar, entenent per tal el descens que la separació o el divorci ocasionen en el nivell de vida dels esposos en relació al que conserva l’altre, el que imposa comparar les necessitats de cada cònjuge separat i els recursos que posseeix per satisfer-les, recursos que de manera orientativa vénen determinats en el referit precepte. b) Que tal desequilibri impliqui un empitjorament en la situació que es tenia en el matrimoni, empitjorament que ha de referir-se al moment de la ruptura matrimonial i les circumstàncies a valorar segons el acreditat en actuacions, sense perjudici que, existint posteriorment una variació essencial de les mateixes, es pugui sol·licitar la seva modificació.

A la vista del que s’ha exposat, sense cap dubte al moment de la crisi conjugal existia una veritable desigualtat patrimonial que no s’ha pal·liat amb posterioritat, raó per la qual s’acull la petició formulada, reconeixent a la Sra Adelaida el dret a percebre una pensió compensatòria de 300 euros mensuals amb caràcter vitalici, que podrà ser objecte de variació si canviessin les circumstàncies «.

Font: Iberley.es

La major preocupació dels propietaris és no cobrar el lloguer

Les incidències per morositat en lloguer han crescut un 6,42% durant els cinc primers mesos de l’any, segons es desprèn de l’informe ‘La preocupació dels propietaris a patir morositat en el lloguer’ fet per Fitxer de Llogaters Morosos (FIM).

En aquest període, també ha augmentat el nombre de propietaris que té por de patir un cas de morositat en el seu habitatge de lloguer. Entre gener i maig, el nombre de propietaris amb temor a patir un cas de morositat ha crescut un 25% en comparació amb el segon semestre de 2018.

Així, tres de cada quatre propietaris temen haver de enfrontar-se a un cas de morositat en el lloguer dels seus propietaris. Per al director d’estudis i qualitat de Fitxer de Llogaters Morosos, Sergio Cardona, les mesures proteccionistes per a inquilins i la manca de possibilitats perquè els propietaris puguin pal·liar els casos de morositat en el lloguer està «donant ales als morosos professionals».

Segons FIM, el 59% dels propietaris intenta esbrinar si els inquilins que s’han interessat per la seva immoble tenen antecedents de morositat.

De fet, els documents més sol·licitats pels arrendadors són els informes de risc (27%), informació relacionada amb dades laborals (11%) i personals (3%).

Per Cardona, és normal que els propietaris vulguin comptar amb la major quantitat d’informació sobre l’inquilí, per «l’increment de la morositat i la falta de seguretat amb què compten els propietaris».

En aquest punt, Cardona també ha afegit que després de l’aprovació del reial decret llei de mesures urgents en matèria de lloguer, els propietaris han començat a buscar alternatives per prendre una decisió més informada, «arribant-se a multiplicar per quatre el nombre de sol·licituds d’informes que reben al FIM ».

Així mateix, ha assenyalat que aquests canvis legislatius han afavorit la sensació d’inseguretat entre els propietaris dels immobles. La limitació de les garanties addicionals i les mesures protectores als inquilins són els principals aspectes que «han desencadenat» la preocupació dels propietaris.

Font: EUROPA PRESS

NOVA LLEI DE CONTRACTES DE CRÈDIT IMMOBILIARI

La Llei 5/2019, de 15 de març, entrarà en vigor a partir del proper 16 de juny.
Només afectarà als prestataris persones físiques (siguin o no consumidores) i només afectarà als immobles residencials, parkings i trasters.
Obligatòriament el prestatari de la hipoteca haurà de fer una compareixença prèvia al Notari (escollit per ell) amb la finalitat de que sigui el Notari qui li resolgui de tots els dubtes que pugui tenir sobre les obligacions que contraurà amb la formalització del prèstec o hipoteca i sobre tota la informació que el Banc o prestamista li haurà degut d’entregar 10 dies abans de la signatura, com ara la Fitxa Europea d’Informació Normalitzada (FEIN), que ve a ser una oferta vinculant, i la Fitxa d’Advertències Estandaritzades (FIAE) i còpia del projecte del contracte de prèstec o hipoteca.
A més, el deutor de la hipoteca també haurà de superar un Test lliurat pel Notari per a que aquest pugui aixecar un Acta a on autoritzi a formalitzar l’Escriptura Pública i tot això amb la finalitat d’evitar la desinformació del prestatari i/o l’abús del Banc en determinades clàusules.

DESPESES DE LA HIPOTECA EN LA NOVA LLEI 5/2019 DE CRÈDIT IMMOBILIARI

A partir del 16-06-19, les despeses de les hipoteques o prèstecs concertats entre un prestamista professional (Bancs, …) i un prestatari persona física, amb garantía d’un immoble residencial, així com, parkings i trasters, es repartirà de la següent manera:

Pel Banc:
. Despeses de gestoria del prèstec/hipoteca.
. Despeses de notaria del prèstec/hipoteca.
. Despeses de Registre Propietat del prèstec/hipoteca.

Pel Deutor:
. Tasació de l’immoble
. Impostos (ITP i AJD)

INSPECCIÓ JORNADA LABORAL

Ja han començat les inspeccions de treball a comprobar els registres d’horaris. De moment demanen els del dia anterior i els de la jornada en curs dels treballadors.
Els sectors econòmics més afectats són restauració i comerç.
Així que per evitar sancions és molt important complir amb la normativa.

DESNONAMENT EXPRÉS DELS OKUPES

Amb la Llei 5/2018, tenim el procediment judicial més ràpid per poder desallotjar els okupes de la nostra vivenda habitual, sempre que la propietat sigui persona física o entitat sense ànim de lucre o Administració pública titular de vivenda social.

És ágil perquè una vegada interposada la Demanda judicial acreditant el títol de propietat o qualsevol dret real sobre la vivenda habitual, el Jutge requereix a l’okupant en el termini de 5 dies perquè acrediti el títol que suposadament el legitima per ocupar, i de no ser així, es dicta un Auto, no apel•lable, que de forma automàtica suposa el desallotjament de l’okupa de la vivenda i l’autèntic propietari/posseïdor ja pot tornar a recuperar la possessió de la seva vivenda, mentres segueix el procediment amb un judici i posterior Sentència per confirmar el llançament de l’okupa.

licitud de les gravacions en el lloc de treball

George Orwell ja ens advertia en la seva novel·la 1984 que arribaríem a una societat en la qual l’individu seria víctima d’un control absolut. I, a dia d’avui, la vigilància ens persegueix fins d’aquí a casa nostra.

Càmeres de videovigilància

Recentment s’ha dictat per primera vegada una sentència que recull els requisits per validar com a prova enregistraments de videovigilància en l’esfera de l’activitat dels treballadors. En concret ha estat el Jutjat del Social nombre 3 de Pamplona.

L’article 18.4 de la Constitució Espanyola exposa que «la llei limitarà l’ús de la informàtica per garantir l’honor i la intimitat personal i familiar dels ciutadans i el ple exercici dels seus drets». Per la seva banda, el Conveni per a la Protecció dels Drets Humans i Llibertats Fonamentals (CEDH) exposa en el seu article 8 que, d’una banda, «tota persona té dret al respecte de la seva vida privada i familiar, del seu domicili i de la seva correspondència «. I que «no podrà haver ingerència de l’autoritat pública en l’exercici d’aquest dret, sinó en la mesura que aquesta ingerència estigui prevista per la llei i constitueixi una mesura que, en una societat democràtica, sigui necessària per a la seguretat nacional, la seguretat pública, el benestar econòmic del país, la defensa de l’ordre i la prevenció del delicte, la protecció de la salut o de la moral, o la protecció dels drets i les llibertats dels altres «. I l’article 8 de la Carta de drets fonamentals de la Unió Europea afegeix que «tota persona té dret a la protecció de les dades de caràcter personal que la fa. Aquestes dades es tractaran de manera lleial, per a fins concrets i sobre la base del consentiment de la persona afectada o en virtut d’un altre fonament legítim previst per la llei. Tota persona té dret a accedir a les dades recollides que la fa i al seu rectificació. El respecte d’aquestes normes quedarà subjecte al control d’una autoritat independent «.

Davant d’aquesta regulació i mitjançant la sentència esmentada en línies anteriors, es declara que la prova gràfica podrà ser vàlida si l’empresa informa prèviament als treballadors de la instal·lació de les càmeres de vigilància, així com de la finalitat de la seva instal·lació. Entenent que, mitjançant aquest deure d’informació, es comuniqui als treballadors si les imatges s’utilitzen amb finalitat sancionadora, si s’observa algun incompliment laboral. Òbviament, els enregistraments encobertes o ocultes queden absolutament prohibides, per la vulneració de tots els drets esmentats prèviament.

Els requisits a complir per enregistraments de videovigilància s’han assenyalat en una sentència del Jutjat del Social de Pamplona. S’hi tracta el litigi derivat d’una baralla que va ser gravada per una càmera de videovigilància en una empresa. Aquesta batussa va suposar l’acomiadament d’un treballador. No obstant això, convé ressaltar que no s’admet la gravació com a prova, atès que aquesta no compleix amb els requisits abans indicats, ja que el deure d’informació no es va complir en la seva totalitat, en limitar-se a la mera col·locació del cartell que advertia de la existència de la videovigilància.

Es tracta d’un debat que es construeix sobre la col·lisió del dret fonamental a la intimitat de les persones, amb la llibertat dels gerents empresarials a organitzar i supervisar l’activitat de l’empresa.

Novament, ens trobem amb una adaptació de les empreses a les noves tecnologies. No obstant això, en aquesta ocasió, aquesta aclimatació resulta bastant amenaçador per als protagonistes de les imatges gravades: els treballadors. El fet d’estar en tot moment sent gravats pot afectar l’efectivitat i productivitat de l’empleat, perquè la pressió soferta pel mateix resulta innegable; cosa que fins i tot pot portar al bloqueig. No obstant això, sembla que és una cosa que ha vingut per quedar-se. Una cosa més a la qual adaptar-nos.

Autora:Maialen Sorzabalbere
Font: Legaltoday.com