Todas las entradas de: admin-wp

Precarietat laboral: 4.000 més accidents de construcció en només un any

Un informe elaborat per CCOO de construcción y Servicios estableix que entre gener i maig del 2019 hi havia 28.970 accidents en el treball en la construcció, enfront del 25.168 en el mateix període de l’any anterior, la qual cosa suposa un increment d’accidents en el 15,1 per cent.

En aquest sentit, el document de treballadors de les comissions afirma que «en el transcurs de l’any s’han produït 73 accidents mortals, que és un acostament a meitat d’any, al total registrat l’any passat en què es van produir 113 accidents mortals».

L’informe especifica que el 41,0% dels accidents mortals en la construcció han estat causats per caigudes en diferents nivells (caigudes en alçada), el 30% d’aquests han estat causats per les caigudes de la bastida i que els accidents a causa de la captura també són significatius sent la segona forma en què ocorren accidents mortals en aquest sector, generalment associats amb el maneig de la maquinària utilitzada en el lloc.

Segons l’informe, el canvi en la definició d’accident fatal, que des d’aquest any està d’acord amb les recomanacions de l’organització internacional del treball (OIT) i és similar a l’utilitzat en les estadístiques d’accidents laborals europeus Eurostat.

Així, CCOO de construcción y Servicios celebra que finalment es considera un accident fatal «que provoca la mort d’una víctima en el termini d’un any de la víctima». La definició anterior, que només incloïa les morts en el lloc i fins a 24 hores després, va resultar en un eufemisme d’accidents mortals que ara s’ha corregit, els Estats de la Unió en un comunicat.

José Luis Colomer, secretari de salut laboral de CCOO, considera que «la situació reflecteix una alarmant degradació de la prevenció en les obres vinculades a l’ocupació precària que resulta en la falta de formació i la conseqüent augment del risc d’accidents. «

En les seves conclusions, l’informe de construcció i serveis de CCOO argumenta que l’escenari d’accidents d’aquests primers cinc mesos de l’any, destaca la falta d’acció i control per part de l’administració perquè les empreses compleixin amb lleis com L’externalització o la Llei de prevenció de riscos laborals en un sector com la construcció que requereixi una atenció i vigilància constants.

Font: elboletin.com

REFLEXIONS..

Mercaders i Mercadals

Al llarg dels segles, van triomfar els comerciants gota a gota, que per deixar la intempèrie, van conquerir les velles i inútils botigues dels baixos de les cases més sòlides.

Aquests afortunats comerciants, van adquirir el que hauria de ser el prestigiós nom de botiguer.

Els botiguers(i les botigueres, menys visibles) és van sentir molt satisfets de la seva victòria i ho han celebrat molts anys, ben mudats, amb les seves corbates espectaculars i pentinats amb la ratlla al mig.

Però els caigué una malvestat a sobre i passaren a una crisi demolidora perquè els envai el poder quasi omnipotent dels grans magatzems i enormes superficies que semblaven capaços de fulminara l’univers de la venda a la menuda. I aquí s’acaba el desgavell? No, senyors; no, senyores, de cap manera. Ara ja veiem com comença a dominar la situació, un altra sistema molt més poderós: la venda voladora. I les grans superficies d’aquí quartre dies, sucumbiran sota aquesta nova venda. Gràcies a internet, a l’online, als drons i altres tipus de vendes que es preparen, els fabulosos magatzems quedaran aviat anorreats. És molt difícil pronunciar la darrera paraula!

 

 

Obligacions dels despatxos d’advocats per a la prevenció del blanqueig de capitals

La Llei 10/2010 de 28 d’abril, de Prevenció de Blanqueig de Capitals i Finançament del Terrorisme (des d’ara PBCyFT), estableix determinades categories de persones i entitats que, per motiu de la seva activitat, tenen la condició de subjectes obligats.

Basat en aquest enfocament de subjecció a la Llei en funció de l’activitat professional desenvolupada, els despatxos d’advocats tenen condició de subjecte obligat sempre que participin en alguna de les operacions determinades en l’art. 2.1 ñ) de la Llei, així com quan prestin algun dels serveis establerts en l’art. 2.1 o). Per tant, estan sotmesos a les disposicions que s’estableixen en aquesta Llei, al que disposa el Reial Decret 304/2014, de 5 de maig ja que estableixen les directives comunitàries que siguin aplicables.

La condició de subjecte obligat determina que els despatxos d’advocats que exerceixin les activitats descrites en els esmentats apartats 2.1 o) i 2.1. o) de la Llei 10/2010, hagin de complir amb tres obligacions principals en matèria de PBCyFT:

Obligació d’aplicar mesures de diligència deguda

Obligació d’aplicar mesures de control intern

Obligacions d’informació

En relació amb l’obligació d’aplicar mesures de diligència deguda, l’objectiu perseguit per la Llei 10/2010 i el Reial Decret 304/2014 és que els despatxos identifiquin i coneguin als seus clients, el que implicarà realitzar una anàlisi de risc per a cada client que vulgui contractar un servei dels descrits en els apartats 2.1 o) i 2.1. o) de l’esmentada Llei 10/2010.

Les mesures de diligència deguda comprendran (i) el deure d’identificar mitjançant documents fefaent a aquelles persones físiques o jurídiques amb les que es pretengui establir una relació de negoci, (art. 3 de la Llei 10/2010), (ii) el deure d’identificar el titular real, (art. 4 de la Llei 10/2010), (iii) l’obligació d’obtenir la informació sobre el propòsit i índole de l’activitat empresarial o professional, comprovant la veracitat de la informació proporcionada sempre que sigui possible (art .5 de la Llei 10/2010) i, finalment, els despatxos d’advocats, com a subjectes obligats, han de mantenir un seguiment continu de la relació de negocis que s’estableix amb els seus clients, assegurant d’aquesta manera que les dades que es obtenen dels clients coincideixen amb la realitat i estan actualitzats durant l’execució de l’encàrrec professional.

La Llei 10/2010 també estableix que aquestes mesures de diligència deguda puguin veure simplificades o reforçades quan concorrin certes circumstàncies. Així, quan l’anàlisi de risc resulti, ja sigui per la naturalesa del client o pel servei contractat, un risc baix de PBCyFT, comporten mesures de diligència simplificada (art. 9 i 10), sent el més clar exemple d’això, quan el client és una societat cotitzada.

En el pol oposat, si l’avaluació del risc evidència que concorre un risc elevat ja sigui per la naturalesa del client o del servei contractat, hauran de reforçar les mesures de diligència deguda, com per exemple passa si el client és una persona que ostenta un càrrec amb responsabilitat pública. (art. 11 i següents).

El segon nucli d’obligacions per als despatxos d’advocats que es troben subjectes a la Llei 10/2010 el constitueix l’obligació d’aplicar mesures de control intern, el contingut es troba detallat extensament en els articles 26 i següents de l’esmentada Llei i en el capítol IV del Reial Decret 304/2014.

Les mesures de control intern que afecten els despatxos d’advocats són (i) l’adopció d’una política escrita d’admissió de clients, que inclogui una descripció d’aquells que són susceptibles de presentar un risc superior, així com establir les mesures reforçades per aquests casos, (ii) l’elaboració d’un Manual intern de prevenció aprovat per l’òrgan d’administració del despatx d’advocats. El contingut mínim del Manual ve descrit en l’article 33 del RD 304/2014 ia mode indicatiu, cal assenyalar que haurà d’incloure les polítiques i procediments de caràcter intern que són d’aplicació en el despatx professional i que aquest Manual és un document dinàmic que haurà actualitzar periòdicament i estar a disposició del SEPBLAC per a l’exercici de les seves funcions de supervisió i inspecció.

Continuant amb les mesures de control intern establertes, (iii) els despatxos d’advocats han de designar un representant davant el SEPBLAC, que haurà de ser una persona amb càrrec d’Administració o Direcció de l’Entitat, resident a Espanya i que assumeixi la responsabilitat del compliment de les obligacions d’informació que es determinen en la Llei, (iv) han d’establir un òrgan de control intern responsable de la supervisió i aplicació dels procediments de PBCyFT, (v) han d’elaborar un Pla de Formació Anual destinat a formar els empleats en matèria de PBCyFT i, (vi) han de sotmetre anualment a un examen d’expert independent sobre totes les mesures i òrgans de control intern que acabem de descriure.

En relació amb l’Informe d’expert independent, cal precisar que un cop emès, el despatx podrà substituir els dos següents exercicis per un informe de seguiment emès també per expert independent, en el qual se sotmetin a anàlisis les mesures adoptades per solucionar les deficiències que van ser identificades en l’informe inicial i sotmetent novament a un informe d’expert independent en el tercer exercici.

Finalment, els despatxos d’advocats que tinguin un volum de negocis de més de 50 milions d’euros anuals, o amb un balanç general anual de més de 43 milions d’euros, han d’incorporar a la seva estructura un òrgan denominat Unitat Tècnica amb la finalitat que analitzi i tracti la informació relativa a PBCyFT.

Sense perjudici de l’anterior, cal precisar que l’obligació d’adoptar les mesures de control intern indicades, es troben exceptuades o mitigades en la Llei 10/2010 per tal d’evitar situacions clarament desproporcionades i que poguessin donar lloc a programes de prevenció de blanqueig de capitals clarament ineficaços per excés.

En aquest sentit, queden exceptuats de les obligacions de control intern assenyalades aquells despatxos d’advocats -que reunint la condici ó de subjectes obligats- tinguin menys de 10 treballadors i el volum de negocis anual o el balanç general anual no excedeixi de 2 milions d’euros , mantenint únicament per a aquests, les obligacions relatives a la identificació del client i informació al SEPBLAC.

En la mateixa línia, els despatxos d’advocats que -reunint la condici ó de subjectes obligats- tinguin menys de 50 treballadors i el volum de negocis anual o el balanç general anual que no superi els 10 milions d’euros, queden exceptuats únicament de l’obligació de constituir un Òrgan de control intern, assumint aquestes funcions el representant davant el SEPBLAC designat, mantenint-se la resta d’obligacions de control intern assenyalades anteriorment.

I, per a despatxos d’advocats que -reunint la condici ó de subjectes obligats- tinguin un volum de negocis anual que superi els 50 milions d’euros o el balanç general anual superi 43 milions d’euros, es mantindran lògicament totes les obligacions de control intern indicades amb l’única excepció de la possibilitat que els procediments interns d’aplicació de les polítiques de PBCyFT, puguin ser aprovats directament per l’òrgan de control intern sense necessitat de ser aprovats per l’òrgan d’administració.

Arran de l’entrada en vigor de la IV Directiva XXXX, en matèria de PBCyFT s’han introduït dues noves mesures de control intern que comentem a continuació. La primera d’elles és l’obligació de disposar d’un Canal de Denúncies intern. L’objectiu perseguit pel legislador és habilitar una via de comunicació directa que permeti canalitzar les comunicacions sobre els possibles incompliments de la normativa en matèria de PBCyFT. Les comunicacions que es rebin, podran ser anònimes i en tot cas, el despatx d’advocats ha de garantir la protecció del denunciant davant de possibles represàlies o discriminacions internes, així com garantir la confidencialitat de les comunicacions efectuades en aquest canal.

Una altra important novetat introduïda per l’esmentada Directiva comunitària que entrarà en vigor el proper 4 de setembre de 2019, és l’obligatorietat d’inscripció del despatx d’advocats -que l ógicamente sigui subjecte obligat- en el Registre Mercantil. Addicionalment, si el despatx d’advocats presta serveis a persones jurídiques i és subjecte obligat, haurà de dipositar els seus comptes anuals en el Registre Mercantil, tal com estableix la LSC.

El tercer nucli d’obligacions per als despatxos d’advocats que es troba subjectes a la Llei 10/2010 el constitueixen les obligacions d’informació i col·laboració que es troben regulades en el capítol III de la Llei 10/2010 i desenvolupades en els article 23 i següents del Reial Decret 304/2014.

Quan hi hagi indicis que una operació pogués estar vinculada al BCyFT i amb anterioritat a la comunicació al SEPBLAC, l’Òrgan de Control Intern del despatx d’advocats haurà de realitzar un examen especial previ a la relació de negoci. Aquest examen especial previ -que no s’ha de confondre amb el an àlisi de risc del client – es realitzar à també quan hi hagi una operació de caràcter complex, inusual o que aparentment no tingui motiu econòmic o lícit. Les conclusions a què arribi l’Òrgan de Control Intern una vegada completat l’examen hauran de documentar sempre per escrit.

Quan després de l’examen de la naturalesa de la relació de negoci amb el client o de l’operació projectada hi hagi indicis que aquella pogués estar relacionada amb el BCyFT, el despatx ha de comunicar directament al SEPBLAC. És obligació del despatx que, un cop advertida l’existència de possibles indicis de blanqueig de capitals s’abstingui d’executar l’operació sospitosa. Si el fet d’abstenir-pogués dificultar la investigació, es podrà executar l’operació, realitzant prèviament la comunicació al SEPBLAC amb exposició dels motius de la no abstenció.

Per tal de garantir el bon fi de la investigació o comprovació que, si s’escau pogués realitzar el SEPBLAC, el despatx d’advocats s’abstindrà de comunicar o revelar al seu client oa tercers, l’existència de la comunicació prèvia i de qualsevol altra circumstància referent a això .

El deure d’informació abasta un deure de col·laboració amb el SEPBLAC. D’aquesta manera, els despatxos d’advocats han d’atendre els seus requeriments i facilitar tota la documentació o informació que els sigui demanada sobre l’operació sospitosa. L’incompliment d’aquesta obligació implicaria que el despatx d’advocats incorregués en una infracció molt greu (art. 51.1 b) Llei 10/2010).

Sense perjudici de l’anterior, aquest deure quedarà exceptuat pel que fa a la informació que rebin d’un dels seus clients o obtinguin sobre ell en determinar la posició jurídica en favor del seu client o exercir la tasca de defensa del client en processos judicials o, qualsevol altre procediment que es relacioni amb aquests processos, prevalent el secret professional de l’advocat.

Finalment, els despatxos d’advocats -en la seva condici ó de subjectes obligats- han de conservar la documentació per un període de deu anys a comptar de la finalització de la relació de negoci o, si escau, de la finalització de l’encàrrec professional, i transcorregut aquest termini hauran de procedir a la seva eliminació. Els documents generats en el procés d’identificació del client, han de ser emmagatzemats en suports òptics, magnètics o electrònics que garanteixin la seva integritat, la correcta lectura de les dades, la impossibilitat de manipulació i la seva adequada conservació i localització, tal com determina l’art . 25 de la Llei 10/2010.

Durant aquests deu anys, la documentació i informació obtinguda o generada pels subjectes obligats podrà ser requerida pel SEPBLAC o per qualsevol altra autoritat pública o agent de la Policia Judicial dels Cossos i Forces de Seguretat de l’Estat legalment habilitat.

María Luisa d’Alarcón & Jordi Roca

Font: Togas.biz

 

L’Advocacia Espanyola crea el primer registre d’impagats judicials

 

El primer fitxer en línia de morosos permetrà reclamar o consultar deutes líquids, vençuts, exigibles i reconegudes en sentència ferma complint amb la normativa vigent i garantint la seguretat jurídica. La presidenta del Consell General de l’Advocacia Espanyola (CGAE), Victòria Ortega, va presentar aquest dilluns el Registre d’Impagats Judicials (Rij), un fitxer de morositat pioner al nostre país per recollir informació i reclamar deutes líquids, vençuts, exigibles i reconegudes mitjançant una resolució judicial ferma aportada per advocats i advocades prèvia autorització dels seus clients i en defensa dels seus drets de cobrament. Aquest registre suposa una novetat en la lluita contra la morositat i posiciona a Espanya a l’avantguarda de la innovació i adaptació de la societat a les noves tecnologies. Segons expliquen des del CGAE, amb aquesta nova aposta pels sectors fintech i legaltech, l’Advocacia posa a disposició dels 150.000 advocats espanyols una eina de treball d’ús gratuït per a la professió (només tindrà un petit cost per al client per l’alta de el deute si bé la consulta serà totalment gratuïta), que suposa una innovació revolucionària al nostre país que afavorirà el dret a la tutela judicial efectiva ja que es compleixin les sentències fermes. A més, dotarà de més transparència al sistema judicial i financer espanyol. Tot això complint amb la nova Llei General de Protecció de Dades, la Llei de Protecció del Dret a l’Honor i el Codi Deontològic de l’Advocacia, garantint la seguretat jurídica. Resolucions judicials com els impagaments de les pensions d’aliments, deutes entre particulars, incompliments en contractes de lloguer o de compravenda de mercaderies, i fins a la morositat d’institucions condemnades a pagar per sentència ferma, són objecte d’aquest nou registre amb validesa a tot Espanya . D’altra banda, i per primera vegada els advocats comptaran amb un registre per consultar dades sobre impagament d’honoraris de lletrats. En la presentació, Ortega va estar acompanyada del president de la consultora multinacional de negoci everis, Eduardo Serra; del conseller delegat de la companyia d’informació d’empreses Informa D & B, Joan Maria Sainz; del soci fundador i primer directiu de la start up granadina Icired, Enrique Rodríguez Zarza; i del tresorer del CGAE, Rafael Bonmatí. L’empresa que s’encarregarà de gestionar aquest registre d’impagats és Desenvolupament d’Aplicacions Jurídiques, constituïda per la societat Infraestructura Tecnològica de l’Advocacia Espanyola RedAbogacía i la mercantil Inversions Col·lectives en Xarxa, Icired, amb Informa D & B i everis com a socis d’aquest projecte.

Font: Expansion.com

La pensió compensatòria temporal fixada per acord, pot esdevenir vitalícia

L’Audiència Provincial de Jaén dicta una sentència (Núm 112/2019, Rec. 2039/2018, de 5 de febrer de al 2019) per la qual estableix la modificació de la pensió compensatòria atorgada a una dona a través d’un conveni regulador signat al moment de divorci, pel qual es fixava la pensió a raó de 300 euros mensuals durant 6 anys, per una pensió compensatòria de la mateixa quantitat però amb caràcter vitalici, a causa que, el desequilibri patrimonial entre les parts, existent en el moment de la crisi conjugal, no s’ha pal·liat després dels anys i per les circumstàncies de la dona, que la fan estar en una situació d’especial vulnerabilitat.

Segons els fets provats, el matrimoni havia durat més de 30 anys, tenint dos fills en comú. Durant aquests anys la dona es va dedicar a la seva família, sense tenir experiència laboral en el moment del divorci.

Les parts van arribar a un acord i van signar un conveni regulador, pel qual es reconeixia a favor de la dona una pensió compensatòria de 300 euros mensuals durant 6 anys.

Després de passar aquests 6 anys, la dona va sol·licitar una pensió indefinida al·legant que, en el moment de la signatura del conveni regulador, ella es trobava coaccionada i baix estat de desequilibri, en haver interposat denúncia per maltractaments, i que li impedia discernir el que feia.

A més, s’afegia la seva situació d’atur, amb 59 anys i sense experiència laboral i falta de formació. Circumstàncies que li van perjudicar en aquell moment i en l’actualitat, i de les que el seu exmarit, segons les seves al·legacions, es va aprofitar.

Per això, sol·licitada una pensió compensatòria, almenys, fins que pogués tenir dret a una pensió no contributiva de la Seguretat Social.

L’AP de Jaén, a la vista de totes aquestes circumstàncies assenyala que, perquè neixi el dret a la pensió compensatòria de l’article 97 del Codi Civil han de donar-:

«A) L’existència d’un desequilibri econòmic de compensar, entenent per tal el descens que la separació o el divorci ocasionen en el nivell de vida dels esposos en relació al que conserva l’altre, el que imposa comparar les necessitats de cada cònjuge separat i els recursos que posseeix per satisfer-les, recursos que de manera orientativa vénen determinats en el referit precepte. b) Que tal desequilibri impliqui un empitjorament en la situació que es tenia en el matrimoni, empitjorament que ha de referir-se al moment de la ruptura matrimonial i les circumstàncies a valorar segons el acreditat en actuacions, sense perjudici que, existint posteriorment una variació essencial de les mateixes, es pugui sol·licitar la seva modificació.

A la vista del que s’ha exposat, sense cap dubte al moment de la crisi conjugal existia una veritable desigualtat patrimonial que no s’ha pal·liat amb posterioritat, raó per la qual s’acull la petició formulada, reconeixent a la Sra Adelaida el dret a percebre una pensió compensatòria de 300 euros mensuals amb caràcter vitalici, que podrà ser objecte de variació si canviessin les circumstàncies «.

Font: Iberley.es

El parentiu polític segueix existint després del divorci o la mort a l’efecte de l’ISD.

 

La Sala del Contenciós del Tribunal Suprem dicta sentència Nº 527/2019, Rec. 2374/2017 de 22 d’abril de 2019, per la qual fixa com a criteri interpretatiu que:

«A efectes d’aplicar les reduccions de la base imposable de l’impost sobre successions i donacions en les adquisicions mortis causa i incloure a l’hereu subjecte passiu en algun dels grups que contempla l’article 20.2.a) de la Llei 29/1987, de 18 de desembre, de l’Impost sobre Successions i Donacions, el parentiu dels col·laterals per afinitat subsisteix un cop extingit el matrimoni entre el causant i el parent consanguini de l’hereu «.

El Suprem estima el recurs de cassació interposat per un besnét del marit de la vídua, que havia mort abans que ella. Per al TS, el besnét no va deixar de ser parent per afinitat de la dona perquè el besavi morís abans que ella, ja que el parentiu polític no necessita la subsistència del vincle matrimonial corresponent.

En el moment de la mort de la dona, aquesta va llegar a la seva néta per afinitat l’usdefruit vitalici de la seva herència, nomenant com a hereus els fills de la néta, un d’ells el recurrent.

En el moment de liquidació de l’ISD, el recurrent va aplicar la reducció per parentiu corresponent al grup III (familiars de tercer i quart grau), i no en el grup IV tal com li va sol·licitar posteriorment l’Administració.

«L’Administració va regularitzar la seva situació tributària en considerar que no li corresponia la reducció per parentiu practicada en l’autoliquidació presentada, procedint a aplicar un coeficient 2,000, per reputarle inclòs en el grup IV de l’esmentat article 20.2.a) LISyD. L’Administració va actuar així per entendre que el parentiu per afinitat es manté només si a la data de la meritació de l’impost subsisteix el vincle que uneix al causant amb el seu col·lateral per afinitat «,

Davant d’això, el recurrent va recórrer davant el TEARM (Tribunal Econòmic Administratiu Regional de Madrid) i aquest li va donar la raó, en considerar que «era nét de l’espòs prèviament difunt de la causant i vinculat amb aquesta amb el grau de parentiu de col·laterals de tercer grau per afinitat, inclòs, per això, en el grup III de parents del causant de l’art. 20.2 a) de la Llei 29/1987, de 18 de desembre, de l’Impost sobre Successions i Donacions, per tal d’aplicar la corresponent reducció «.

Posteriorment, aquesta resolució del TEARM va ser recorreguda pel lletrat de la Comunitat de Madrid davant el TSJ de Madrid que li va donar la raó, i que ara resol el Suprem.

Per al TS, «l’interessat ha estat inclòs, per l’Administració, com a col·lateral de tercer grau per afinitat, en el Grup IV, situació que violenta les regles de la més elemental lògica, doncs, d’aquest manera, ha estat convertit o bé en un col·lateral de quart grau o de grau més distant o bé en un estrany.

La primera alternativa és una pura contradicció, doncs, segons l’article 918 del CC, el germà dista 3 graus de l’oncle, i, per això, l’aquí interessat és col·lateral de tercer grau per afinitat i no col·lateral de quart grau o de grau més remot.

I la segona alternativa és una transgressió de l’article 20 de la Llei 29/1987, ja que és indiscutible que l’interessat no és un estrany, ja que és nebot polític, però nebot, segons la terminologia usual, i col·lateral de tercer grau per afinitat, segons el CC, del causant (sense que hi hagi, ja, la ‘fictio iuris’ d’assimilar als col·laterals per afinitat amb els estranys, ja que per a tal consideració es requereix una llei que així ho disposi, quan, a més, el congruent amb tota l’evolució exposada és que en el Grup III de l’article 20 de la Llei 29/1987 es considerin compresos els col·laterals de segon i tercer grau per consanguinitat i per afinitat, amb abstracció, també, dels ascendents i descendents per afinitat, que no van ser inclosos en el Grup II) ‘ «.

Per això, conclou fixant com doctrina que:

«A efectes d’aplicar les reduccions de la base imposable de l’impost sobre successions i donacions en les adquisicions mortis causa i incloure a l’hereu subjecte passiu en algun dels grups que contempla l’article 20.2.a) de la Llei 29/1987, de 18 de desembre, de l’Impost sobre Successions i Donacions, el parentiu dels col·laterals per afinitat subsisteix un cop extingit el matrimoni entre el causant i el parent consanguini de l’hereu «.

Font: Iberley.es

La major preocupació dels propietaris és no cobrar el lloguer

Les incidències per morositat en lloguer han crescut un 6,42% durant els cinc primers mesos de l’any, segons es desprèn de l’informe ‘La preocupació dels propietaris a patir morositat en el lloguer’ fet per Fitxer de Llogaters Morosos (FIM).

En aquest període, també ha augmentat el nombre de propietaris que té por de patir un cas de morositat en el seu habitatge de lloguer. Entre gener i maig, el nombre de propietaris amb temor a patir un cas de morositat ha crescut un 25% en comparació amb el segon semestre de 2018.

Així, tres de cada quatre propietaris temen haver de enfrontar-se a un cas de morositat en el lloguer dels seus propietaris. Per al director d’estudis i qualitat de Fitxer de Llogaters Morosos, Sergio Cardona, les mesures proteccionistes per a inquilins i la manca de possibilitats perquè els propietaris puguin pal·liar els casos de morositat en el lloguer està «donant ales als morosos professionals».

Segons FIM, el 59% dels propietaris intenta esbrinar si els inquilins que s’han interessat per la seva immoble tenen antecedents de morositat.

De fet, els documents més sol·licitats pels arrendadors són els informes de risc (27%), informació relacionada amb dades laborals (11%) i personals (3%).

Per Cardona, és normal que els propietaris vulguin comptar amb la major quantitat d’informació sobre l’inquilí, per «l’increment de la morositat i la falta de seguretat amb què compten els propietaris».

En aquest punt, Cardona també ha afegit que després de l’aprovació del reial decret llei de mesures urgents en matèria de lloguer, els propietaris han començat a buscar alternatives per prendre una decisió més informada, «arribant-se a multiplicar per quatre el nombre de sol·licituds d’informes que reben al FIM ».

Així mateix, ha assenyalat que aquests canvis legislatius han afavorit la sensació d’inseguretat entre els propietaris dels immobles. La limitació de les garanties addicionals i les mesures protectores als inquilins són els principals aspectes que «han desencadenat» la preocupació dels propietaris.

Font: EUROPA PRESS