El parentiu polític segueix existint després del divorci o la mort a l’efecte de l’ISD.

 

La Sala del Contenciós del Tribunal Suprem dicta sentència Nº 527/2019, Rec. 2374/2017 de 22 d’abril de 2019, per la qual fixa com a criteri interpretatiu que:

«A efectes d’aplicar les reduccions de la base imposable de l’impost sobre successions i donacions en les adquisicions mortis causa i incloure a l’hereu subjecte passiu en algun dels grups que contempla l’article 20.2.a) de la Llei 29/1987, de 18 de desembre, de l’Impost sobre Successions i Donacions, el parentiu dels col·laterals per afinitat subsisteix un cop extingit el matrimoni entre el causant i el parent consanguini de l’hereu «.

El Suprem estima el recurs de cassació interposat per un besnét del marit de la vídua, que havia mort abans que ella. Per al TS, el besnét no va deixar de ser parent per afinitat de la dona perquè el besavi morís abans que ella, ja que el parentiu polític no necessita la subsistència del vincle matrimonial corresponent.

En el moment de la mort de la dona, aquesta va llegar a la seva néta per afinitat l’usdefruit vitalici de la seva herència, nomenant com a hereus els fills de la néta, un d’ells el recurrent.

En el moment de liquidació de l’ISD, el recurrent va aplicar la reducció per parentiu corresponent al grup III (familiars de tercer i quart grau), i no en el grup IV tal com li va sol·licitar posteriorment l’Administració.

«L’Administració va regularitzar la seva situació tributària en considerar que no li corresponia la reducció per parentiu practicada en l’autoliquidació presentada, procedint a aplicar un coeficient 2,000, per reputarle inclòs en el grup IV de l’esmentat article 20.2.a) LISyD. L’Administració va actuar així per entendre que el parentiu per afinitat es manté només si a la data de la meritació de l’impost subsisteix el vincle que uneix al causant amb el seu col·lateral per afinitat «,

Davant d’això, el recurrent va recórrer davant el TEARM (Tribunal Econòmic Administratiu Regional de Madrid) i aquest li va donar la raó, en considerar que «era nét de l’espòs prèviament difunt de la causant i vinculat amb aquesta amb el grau de parentiu de col·laterals de tercer grau per afinitat, inclòs, per això, en el grup III de parents del causant de l’art. 20.2 a) de la Llei 29/1987, de 18 de desembre, de l’Impost sobre Successions i Donacions, per tal d’aplicar la corresponent reducció «.

Posteriorment, aquesta resolució del TEARM va ser recorreguda pel lletrat de la Comunitat de Madrid davant el TSJ de Madrid que li va donar la raó, i que ara resol el Suprem.

Per al TS, «l’interessat ha estat inclòs, per l’Administració, com a col·lateral de tercer grau per afinitat, en el Grup IV, situació que violenta les regles de la més elemental lògica, doncs, d’aquest manera, ha estat convertit o bé en un col·lateral de quart grau o de grau més distant o bé en un estrany.

La primera alternativa és una pura contradicció, doncs, segons l’article 918 del CC, el germà dista 3 graus de l’oncle, i, per això, l’aquí interessat és col·lateral de tercer grau per afinitat i no col·lateral de quart grau o de grau més remot.

I la segona alternativa és una transgressió de l’article 20 de la Llei 29/1987, ja que és indiscutible que l’interessat no és un estrany, ja que és nebot polític, però nebot, segons la terminologia usual, i col·lateral de tercer grau per afinitat, segons el CC, del causant (sense que hi hagi, ja, la ‘fictio iuris’ d’assimilar als col·laterals per afinitat amb els estranys, ja que per a tal consideració es requereix una llei que així ho disposi, quan, a més, el congruent amb tota l’evolució exposada és que en el Grup III de l’article 20 de la Llei 29/1987 es considerin compresos els col·laterals de segon i tercer grau per consanguinitat i per afinitat, amb abstracció, també, dels ascendents i descendents per afinitat, que no van ser inclosos en el Grup II) ‘ «.

Per això, conclou fixant com doctrina que:

«A efectes d’aplicar les reduccions de la base imposable de l’impost sobre successions i donacions en les adquisicions mortis causa i incloure a l’hereu subjecte passiu en algun dels grups que contempla l’article 20.2.a) de la Llei 29/1987, de 18 de desembre, de l’Impost sobre Successions i Donacions, el parentiu dels col·laterals per afinitat subsisteix un cop extingit el matrimoni entre el causant i el parent consanguini de l’hereu «.

Font: Iberley.es