L’Advocacia Espanyola crea el primer registre d’impagats judicials

 

El primer fitxer en línia de morosos permetrà reclamar o consultar deutes líquids, vençuts, exigibles i reconegudes en sentència ferma complint amb la normativa vigent i garantint la seguretat jurídica. La presidenta del Consell General de l’Advocacia Espanyola (CGAE), Victòria Ortega, va presentar aquest dilluns el Registre d’Impagats Judicials (Rij), un fitxer de morositat pioner al nostre país per recollir informació i reclamar deutes líquids, vençuts, exigibles i reconegudes mitjançant una resolució judicial ferma aportada per advocats i advocades prèvia autorització dels seus clients i en defensa dels seus drets de cobrament. Aquest registre suposa una novetat en la lluita contra la morositat i posiciona a Espanya a l’avantguarda de la innovació i adaptació de la societat a les noves tecnologies. Segons expliquen des del CGAE, amb aquesta nova aposta pels sectors fintech i legaltech, l’Advocacia posa a disposició dels 150.000 advocats espanyols una eina de treball d’ús gratuït per a la professió (només tindrà un petit cost per al client per l’alta de el deute si bé la consulta serà totalment gratuïta), que suposa una innovació revolucionària al nostre país que afavorirà el dret a la tutela judicial efectiva ja que es compleixin les sentències fermes. A més, dotarà de més transparència al sistema judicial i financer espanyol. Tot això complint amb la nova Llei General de Protecció de Dades, la Llei de Protecció del Dret a l’Honor i el Codi Deontològic de l’Advocacia, garantint la seguretat jurídica. Resolucions judicials com els impagaments de les pensions d’aliments, deutes entre particulars, incompliments en contractes de lloguer o de compravenda de mercaderies, i fins a la morositat d’institucions condemnades a pagar per sentència ferma, són objecte d’aquest nou registre amb validesa a tot Espanya . D’altra banda, i per primera vegada els advocats comptaran amb un registre per consultar dades sobre impagament d’honoraris de lletrats. En la presentació, Ortega va estar acompanyada del president de la consultora multinacional de negoci everis, Eduardo Serra; del conseller delegat de la companyia d’informació d’empreses Informa D & B, Joan Maria Sainz; del soci fundador i primer directiu de la start up granadina Icired, Enrique Rodríguez Zarza; i del tresorer del CGAE, Rafael Bonmatí. L’empresa que s’encarregarà de gestionar aquest registre d’impagats és Desenvolupament d’Aplicacions Jurídiques, constituïda per la societat Infraestructura Tecnològica de l’Advocacia Espanyola RedAbogacía i la mercantil Inversions Col·lectives en Xarxa, Icired, amb Informa D & B i everis com a socis d’aquest projecte.

Font: Expansion.com

La pensió compensatòria temporal fixada per acord, pot esdevenir vitalícia

L’Audiència Provincial de Jaén dicta una sentència (Núm 112/2019, Rec. 2039/2018, de 5 de febrer de al 2019) per la qual estableix la modificació de la pensió compensatòria atorgada a una dona a través d’un conveni regulador signat al moment de divorci, pel qual es fixava la pensió a raó de 300 euros mensuals durant 6 anys, per una pensió compensatòria de la mateixa quantitat però amb caràcter vitalici, a causa que, el desequilibri patrimonial entre les parts, existent en el moment de la crisi conjugal, no s’ha pal·liat després dels anys i per les circumstàncies de la dona, que la fan estar en una situació d’especial vulnerabilitat.

Segons els fets provats, el matrimoni havia durat més de 30 anys, tenint dos fills en comú. Durant aquests anys la dona es va dedicar a la seva família, sense tenir experiència laboral en el moment del divorci.

Les parts van arribar a un acord i van signar un conveni regulador, pel qual es reconeixia a favor de la dona una pensió compensatòria de 300 euros mensuals durant 6 anys.

Després de passar aquests 6 anys, la dona va sol·licitar una pensió indefinida al·legant que, en el moment de la signatura del conveni regulador, ella es trobava coaccionada i baix estat de desequilibri, en haver interposat denúncia per maltractaments, i que li impedia discernir el que feia.

A més, s’afegia la seva situació d’atur, amb 59 anys i sense experiència laboral i falta de formació. Circumstàncies que li van perjudicar en aquell moment i en l’actualitat, i de les que el seu exmarit, segons les seves al·legacions, es va aprofitar.

Per això, sol·licitada una pensió compensatòria, almenys, fins que pogués tenir dret a una pensió no contributiva de la Seguretat Social.

L’AP de Jaén, a la vista de totes aquestes circumstàncies assenyala que, perquè neixi el dret a la pensió compensatòria de l’article 97 del Codi Civil han de donar-:

«A) L’existència d’un desequilibri econòmic de compensar, entenent per tal el descens que la separació o el divorci ocasionen en el nivell de vida dels esposos en relació al que conserva l’altre, el que imposa comparar les necessitats de cada cònjuge separat i els recursos que posseeix per satisfer-les, recursos que de manera orientativa vénen determinats en el referit precepte. b) Que tal desequilibri impliqui un empitjorament en la situació que es tenia en el matrimoni, empitjorament que ha de referir-se al moment de la ruptura matrimonial i les circumstàncies a valorar segons el acreditat en actuacions, sense perjudici que, existint posteriorment una variació essencial de les mateixes, es pugui sol·licitar la seva modificació.

A la vista del que s’ha exposat, sense cap dubte al moment de la crisi conjugal existia una veritable desigualtat patrimonial que no s’ha pal·liat amb posterioritat, raó per la qual s’acull la petició formulada, reconeixent a la Sra Adelaida el dret a percebre una pensió compensatòria de 300 euros mensuals amb caràcter vitalici, que podrà ser objecte de variació si canviessin les circumstàncies «.

Font: Iberley.es

El parentiu polític segueix existint després del divorci o la mort a l’efecte de l’ISD.

 

La Sala del Contenciós del Tribunal Suprem dicta sentència Nº 527/2019, Rec. 2374/2017 de 22 d’abril de 2019, per la qual fixa com a criteri interpretatiu que:

«A efectes d’aplicar les reduccions de la base imposable de l’impost sobre successions i donacions en les adquisicions mortis causa i incloure a l’hereu subjecte passiu en algun dels grups que contempla l’article 20.2.a) de la Llei 29/1987, de 18 de desembre, de l’Impost sobre Successions i Donacions, el parentiu dels col·laterals per afinitat subsisteix un cop extingit el matrimoni entre el causant i el parent consanguini de l’hereu «.

El Suprem estima el recurs de cassació interposat per un besnét del marit de la vídua, que havia mort abans que ella. Per al TS, el besnét no va deixar de ser parent per afinitat de la dona perquè el besavi morís abans que ella, ja que el parentiu polític no necessita la subsistència del vincle matrimonial corresponent.

En el moment de la mort de la dona, aquesta va llegar a la seva néta per afinitat l’usdefruit vitalici de la seva herència, nomenant com a hereus els fills de la néta, un d’ells el recurrent.

En el moment de liquidació de l’ISD, el recurrent va aplicar la reducció per parentiu corresponent al grup III (familiars de tercer i quart grau), i no en el grup IV tal com li va sol·licitar posteriorment l’Administració.

«L’Administració va regularitzar la seva situació tributària en considerar que no li corresponia la reducció per parentiu practicada en l’autoliquidació presentada, procedint a aplicar un coeficient 2,000, per reputarle inclòs en el grup IV de l’esmentat article 20.2.a) LISyD. L’Administració va actuar així per entendre que el parentiu per afinitat es manté només si a la data de la meritació de l’impost subsisteix el vincle que uneix al causant amb el seu col·lateral per afinitat «,

Davant d’això, el recurrent va recórrer davant el TEARM (Tribunal Econòmic Administratiu Regional de Madrid) i aquest li va donar la raó, en considerar que «era nét de l’espòs prèviament difunt de la causant i vinculat amb aquesta amb el grau de parentiu de col·laterals de tercer grau per afinitat, inclòs, per això, en el grup III de parents del causant de l’art. 20.2 a) de la Llei 29/1987, de 18 de desembre, de l’Impost sobre Successions i Donacions, per tal d’aplicar la corresponent reducció «.

Posteriorment, aquesta resolució del TEARM va ser recorreguda pel lletrat de la Comunitat de Madrid davant el TSJ de Madrid que li va donar la raó, i que ara resol el Suprem.

Per al TS, «l’interessat ha estat inclòs, per l’Administració, com a col·lateral de tercer grau per afinitat, en el Grup IV, situació que violenta les regles de la més elemental lògica, doncs, d’aquest manera, ha estat convertit o bé en un col·lateral de quart grau o de grau més distant o bé en un estrany.

La primera alternativa és una pura contradicció, doncs, segons l’article 918 del CC, el germà dista 3 graus de l’oncle, i, per això, l’aquí interessat és col·lateral de tercer grau per afinitat i no col·lateral de quart grau o de grau més remot.

I la segona alternativa és una transgressió de l’article 20 de la Llei 29/1987, ja que és indiscutible que l’interessat no és un estrany, ja que és nebot polític, però nebot, segons la terminologia usual, i col·lateral de tercer grau per afinitat, segons el CC, del causant (sense que hi hagi, ja, la ‘fictio iuris’ d’assimilar als col·laterals per afinitat amb els estranys, ja que per a tal consideració es requereix una llei que així ho disposi, quan, a més, el congruent amb tota l’evolució exposada és que en el Grup III de l’article 20 de la Llei 29/1987 es considerin compresos els col·laterals de segon i tercer grau per consanguinitat i per afinitat, amb abstracció, també, dels ascendents i descendents per afinitat, que no van ser inclosos en el Grup II) ‘ «.

Per això, conclou fixant com doctrina que:

«A efectes d’aplicar les reduccions de la base imposable de l’impost sobre successions i donacions en les adquisicions mortis causa i incloure a l’hereu subjecte passiu en algun dels grups que contempla l’article 20.2.a) de la Llei 29/1987, de 18 de desembre, de l’Impost sobre Successions i Donacions, el parentiu dels col·laterals per afinitat subsisteix un cop extingit el matrimoni entre el causant i el parent consanguini de l’hereu «.

Font: Iberley.es

La major preocupació dels propietaris és no cobrar el lloguer

Les incidències per morositat en lloguer han crescut un 6,42% durant els cinc primers mesos de l’any, segons es desprèn de l’informe ‘La preocupació dels propietaris a patir morositat en el lloguer’ fet per Fitxer de Llogaters Morosos (FIM).

En aquest període, també ha augmentat el nombre de propietaris que té por de patir un cas de morositat en el seu habitatge de lloguer. Entre gener i maig, el nombre de propietaris amb temor a patir un cas de morositat ha crescut un 25% en comparació amb el segon semestre de 2018.

Així, tres de cada quatre propietaris temen haver de enfrontar-se a un cas de morositat en el lloguer dels seus propietaris. Per al director d’estudis i qualitat de Fitxer de Llogaters Morosos, Sergio Cardona, les mesures proteccionistes per a inquilins i la manca de possibilitats perquè els propietaris puguin pal·liar els casos de morositat en el lloguer està «donant ales als morosos professionals».

Segons FIM, el 59% dels propietaris intenta esbrinar si els inquilins que s’han interessat per la seva immoble tenen antecedents de morositat.

De fet, els documents més sol·licitats pels arrendadors són els informes de risc (27%), informació relacionada amb dades laborals (11%) i personals (3%).

Per Cardona, és normal que els propietaris vulguin comptar amb la major quantitat d’informació sobre l’inquilí, per «l’increment de la morositat i la falta de seguretat amb què compten els propietaris».

En aquest punt, Cardona també ha afegit que després de l’aprovació del reial decret llei de mesures urgents en matèria de lloguer, els propietaris han començat a buscar alternatives per prendre una decisió més informada, «arribant-se a multiplicar per quatre el nombre de sol·licituds d’informes que reben al FIM ».

Així mateix, ha assenyalat que aquests canvis legislatius han afavorit la sensació d’inseguretat entre els propietaris dels immobles. La limitació de les garanties addicionals i les mesures protectores als inquilins són els principals aspectes que «han desencadenat» la preocupació dels propietaris.

Font: EUROPA PRESS