NOVA LLEI DE CONTRACTES DE CRÈDIT IMMOBILIARI

La Llei 5/2019, de 15 de març, entrarà en vigor a partir del proper 16 de juny.
Només afectarà als prestataris persones físiques (siguin o no consumidores) i només afectarà als immobles residencials, parkings i trasters.
Obligatòriament el prestatari de la hipoteca haurà de fer una compareixença prèvia al Notari (escollit per ell) amb la finalitat de que sigui el Notari qui li resolgui de tots els dubtes que pugui tenir sobre les obligacions que contraurà amb la formalització del prèstec o hipoteca i sobre tota la informació que el Banc o prestamista li haurà degut d’entregar 10 dies abans de la signatura, com ara la Fitxa Europea d’Informació Normalitzada (FEIN), que ve a ser una oferta vinculant, i la Fitxa d’Advertències Estandaritzades (FIAE) i còpia del projecte del contracte de prèstec o hipoteca.
A més, el deutor de la hipoteca també haurà de superar un Test lliurat pel Notari per a que aquest pugui aixecar un Acta a on autoritzi a formalitzar l’Escriptura Pública i tot això amb la finalitat d’evitar la desinformació del prestatari i/o l’abús del Banc en determinades clàusules.

DESPESES DE LA HIPOTECA EN LA NOVA LLEI 5/2019 DE CRÈDIT IMMOBILIARI

A partir del 16-06-19, les despeses de les hipoteques o prèstecs concertats entre un prestamista professional (Bancs, …) i un prestatari persona física, amb garantía d’un immoble residencial, així com, parkings i trasters, es repartirà de la següent manera:

Pel Banc:
. Despeses de gestoria del prèstec/hipoteca.
. Despeses de notaria del prèstec/hipoteca.
. Despeses de Registre Propietat del prèstec/hipoteca.

Pel Deutor:
. Tasació de l’immoble
. Impostos (ITP i AJD)

INSPECCIÓ JORNADA LABORAL

Ja han començat les inspeccions de treball a comprobar els registres d’horaris. De moment demanen els del dia anterior i els de la jornada en curs dels treballadors.
Els sectors econòmics més afectats són restauració i comerç.
Així que per evitar sancions és molt important complir amb la normativa.

DESNONAMENT EXPRÉS DELS OKUPES

Amb la Llei 5/2018, tenim el procediment judicial més ràpid per poder desallotjar els okupes de la nostra vivenda habitual, sempre que la propietat sigui persona física o entitat sense ànim de lucre o Administració pública titular de vivenda social.

És ágil perquè una vegada interposada la Demanda judicial acreditant el títol de propietat o qualsevol dret real sobre la vivenda habitual, el Jutge requereix a l’okupant en el termini de 5 dies perquè acrediti el títol que suposadament el legitima per ocupar, i de no ser així, es dicta un Auto, no apel•lable, que de forma automàtica suposa el desallotjament de l’okupa de la vivenda i l’autèntic propietari/posseïdor ja pot tornar a recuperar la possessió de la seva vivenda, mentres segueix el procediment amb un judici i posterior Sentència per confirmar el llançament de l’okupa.

licitud de les gravacions en el lloc de treball

George Orwell ja ens advertia en la seva novel·la 1984 que arribaríem a una societat en la qual l’individu seria víctima d’un control absolut. I, a dia d’avui, la vigilància ens persegueix fins d’aquí a casa nostra.

Càmeres de videovigilància

Recentment s’ha dictat per primera vegada una sentència que recull els requisits per validar com a prova enregistraments de videovigilància en l’esfera de l’activitat dels treballadors. En concret ha estat el Jutjat del Social nombre 3 de Pamplona.

L’article 18.4 de la Constitució Espanyola exposa que «la llei limitarà l’ús de la informàtica per garantir l’honor i la intimitat personal i familiar dels ciutadans i el ple exercici dels seus drets». Per la seva banda, el Conveni per a la Protecció dels Drets Humans i Llibertats Fonamentals (CEDH) exposa en el seu article 8 que, d’una banda, «tota persona té dret al respecte de la seva vida privada i familiar, del seu domicili i de la seva correspondència «. I que «no podrà haver ingerència de l’autoritat pública en l’exercici d’aquest dret, sinó en la mesura que aquesta ingerència estigui prevista per la llei i constitueixi una mesura que, en una societat democràtica, sigui necessària per a la seguretat nacional, la seguretat pública, el benestar econòmic del país, la defensa de l’ordre i la prevenció del delicte, la protecció de la salut o de la moral, o la protecció dels drets i les llibertats dels altres «. I l’article 8 de la Carta de drets fonamentals de la Unió Europea afegeix que «tota persona té dret a la protecció de les dades de caràcter personal que la fa. Aquestes dades es tractaran de manera lleial, per a fins concrets i sobre la base del consentiment de la persona afectada o en virtut d’un altre fonament legítim previst per la llei. Tota persona té dret a accedir a les dades recollides que la fa i al seu rectificació. El respecte d’aquestes normes quedarà subjecte al control d’una autoritat independent «.

Davant d’aquesta regulació i mitjançant la sentència esmentada en línies anteriors, es declara que la prova gràfica podrà ser vàlida si l’empresa informa prèviament als treballadors de la instal·lació de les càmeres de vigilància, així com de la finalitat de la seva instal·lació. Entenent que, mitjançant aquest deure d’informació, es comuniqui als treballadors si les imatges s’utilitzen amb finalitat sancionadora, si s’observa algun incompliment laboral. Òbviament, els enregistraments encobertes o ocultes queden absolutament prohibides, per la vulneració de tots els drets esmentats prèviament.

Els requisits a complir per enregistraments de videovigilància s’han assenyalat en una sentència del Jutjat del Social de Pamplona. S’hi tracta el litigi derivat d’una baralla que va ser gravada per una càmera de videovigilància en una empresa. Aquesta batussa va suposar l’acomiadament d’un treballador. No obstant això, convé ressaltar que no s’admet la gravació com a prova, atès que aquesta no compleix amb els requisits abans indicats, ja que el deure d’informació no es va complir en la seva totalitat, en limitar-se a la mera col·locació del cartell que advertia de la existència de la videovigilància.

Es tracta d’un debat que es construeix sobre la col·lisió del dret fonamental a la intimitat de les persones, amb la llibertat dels gerents empresarials a organitzar i supervisar l’activitat de l’empresa.

Novament, ens trobem amb una adaptació de les empreses a les noves tecnologies. No obstant això, en aquesta ocasió, aquesta aclimatació resulta bastant amenaçador per als protagonistes de les imatges gravades: els treballadors. El fet d’estar en tot moment sent gravats pot afectar l’efectivitat i productivitat de l’empleat, perquè la pressió soferta pel mateix resulta innegable; cosa que fins i tot pot portar al bloqueig. No obstant això, sembla que és una cosa que ha vingut per quedar-se. Una cosa més a la qual adaptar-nos.

Autora:Maialen Sorzabalbere
Font: Legaltoday.com